Darrerament han usurpat la identitat digital algunes menors d’edat alumnes de l’IES.
Això que vol dir?
Doncs que utilitzant el seu perfil, correu electrònic i imatge, es dirigeixen als seus contactes, persones que no són elles i no sabem els motius que poden tenir per fer-ho i posa en risc a elles mateixes i a tots els seus contactes, és a dir, vosaltres.
Davant aixó què hem de fer?
És un PERILL QUE US AMENAÇA ALS NOIS I NOIES i cal saber què pot passar i què cal fer.
javascript:void(0)
ELS NOIS I NOIES:
1. Si rebeu correus de desconeguts, NO ELS OBRIU.
2. Si un company o contacte us envia un missatge extrany , NO L’OBRIU I PREGUNTEU PRIMER DIRECTAMENT I DES DE FORA DE LES XARXES SI HO HA ENVIAT ELL O ELLA.
3. Si resulta que no ho ha enviat ell o ella dieu-li el que heu trobat, i que ho expliqui als seus pares i demani ajuda tècnica per avisar als seus contactes i borrar el seu perfil, expliqueu-ho a alguna persona adulta, pares, professors, mestres, o algú que us pugui ajudar, borreu el seu contacte i feu-ho saber a la resta de contactes , voldrà dir que li han robat i en nom seu us poden enganyar i estareu en perill, no sabem de quin tipus: virus, estafes i altres més perilloses.
Recordeu que per molt pesat que sigui que us diguin sempre el mateix el que ha passat ara us demostra els riscos que podeu córrer.
Les xarxes socials i els dominis d’internet NO PROTEGEIXEN LA VOSTRA IDENTITAT, i cal que es gestioni molt seriosament quins altres internautes estan autoritzats per veure les dades personals, arxius i comentaris que es pugen al perfil. Ja que aquí hi ha un perill important.
S'ha comprovat, per exemple, que augmenten els grups de delinqüents que es traslladen a les xarxes socials per obtenir informació sobre quan la gent és a casa, pera conseguir dades privades, fotografies, numeros del compte, contactes personals. I així entrar a robar o posar-vos en una situació de perill físic, o utilitzar la vostra imatge o nom per enredar altres persones conegudes vostres…... Molt sovint ho saben pel moviment que els nois i noies feu a Internet i el que poseu en els vostres comentaris públics.
Les enquestes demostren que els menors sou poc conscients de la importància de protegir les vostres dades, i la immensa majoria deixeu que qualsevol accedeixi als seus perfils i a tota la informació personal. D'altra banda, molts menors participen en xarxes per les quals encara no tenen la edat mínima, falsificant, senzillament, la seva data de naixement.
Els lladres accedeixen a les xarxes socials per recaptar informació. Se centren en nens i adolescents especialment elsi que més continguts comparteixen: aquells que inclouen en els seus perfils les seves adreces postals i telèfons que faciliten un seguiment posterior. Molts actualitzen les entrades a diari, i comuniquen a tots els seus amics que s'en van de vacances, envieu fotos, adreces, telèfons, informació d’on aneu, o què fareu….... Traduït al llenguatge dels lladres, significa que et poden trobar, que et poden utilitzar, a tu i als teus amics, per robar, per fer mal... Desgraciadament, els menors no percebeu dels perills que sotmeteu a la família per les seves indiscrecions i els pares es desentenen de l'activitat dels seus fills en les xarxes, arriscant la seguretat de tota la família.
Els menors no sou conscients de que a Internet cadascú construeix la seva identitat. I que us la veu tothom, us la poden punxar i fins i tot robar. Per això els costa de comprendre que aquest "amic" a qui no han vist mai en persona, pot no ser el que sembla Solament coneixent d'ell unes fotografies, però no la certesa que representa el seu aspecte real. Per aquesta raó, sou presa fàcil de tot tipus d'acosadors que freqüentin les xarxes a la caça d'innocents.. O que si des del correu o contacte d’un amic o amiga us arriba una cosa extrañilla, abans de contestar-li ( ja que llavors vosaltres també estareu enganxats pel hacker) heu de valorar si pot ser que allò realment no ho hagi fet ell o ella directament, pregunant-li en persona i fent saber a la resta el que pot estar passant. No quedeu ni respongueu a qui no coneixeu de res.
A LES FAMÍLIES
Hem de prendre mesures actives per protegir els nostres fills de les xarxes socials SENSE QUE CALGUI QUE LES DEIXIN D’UTILITZAR, tant per la seva part, tant de la part de terceres persones.
Cal que els pares ens familiaritzem amb el funcionament de les xarxes socials coneixer les condicions de privacitat per identificar possibles perills.
Certament molt possible que els nostres fills s'enregistrin en una xarxa sense fer-nos-ho saber, els pares que sospitem que els nostres fills s'hagin apuntat d'amagades a una xarxa, ho podem consultar en un cercador de persones, igualment d'eficaç per localitzar tant a menors com adults.
Hem d'acompanyar i ajudar al nostre fill durant el procés de registre i la elaboració del perfil a la xarxa social que haguem triat, de manera que poguem controlar que no s'inclou informació perillosa o compremesa, i que els filtres d'accés sónn els adients.
Malgrat les polí¬tiques de privacitat garanteixin "la lluna", hem de ser conscients que no existeix la intimitat en les xarxes socials, i que els menors son molt codiciats. Habitualment, les companyies es reserven el dret de fer servir tots els continguts que puja l'usuari, i solen cedir als seus socis comercials totes les dades dels perfils socials i dades de navegació.
Per poc que poguem, hem d'evitar que els nostres fills pugin fotografies en postures o actituds inapropiades.
• El millor mecanisme de control consisteix en que el nostre fill ens incorpori a la seva llista de contactes. Si no ho aconseguim, procurem, almenys, que afegeixin un germà gran o familiar i de tant en tant, examinarem i revisarem el perfil amb el nostre fill, explicant-li amb raons quins continguts son o no adequats i el perquè. És millor que siguin ells mateixos que facin el procés de depuració del perfil.
• No hem de perdre els nervis davant les infraccions que puguin cometre els nostres fills. Si ens posem massa autoritaris i perdem els estreps, ens arrisquem que el nostre fill tingui un parell de comptes: el mòdic i discret per un consum patern, i el "desmelenat" per mostrar als amics i a la resta del mon.
• Si comprovem que el nostre fill ha acabat dins d'una xarxa social en un grup considerat perillós, , els hem de convèncer perque els abandonin. Tot seguit haurem de notificar de l'existència d'aquest grup als moderadors de la xarxa social i a les autoritats; i en cas necessari, demanar ajuda professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada